Atenea Carter: “No t’enfadis perquè evoluciono, haig de seguir”

Una veu femenina s’obre camí en el món del jazz

Marina Torras

Dins de la temporada d’enguany de jazz a Terrassa destaca la cantant i compositora de 26 anys Atenea Carter. Inspirada i amb esperit lluitador busca trencar barreres, amb el disc “Together & Free” i un premi a la millor veu a les seves esquenes. Cantant “Apple Tree” i “On&On” et fa respirar els grans clàssics.

Atenea Carter abans de cantar i tocar un concert a la Nova Jazz Cava de Terrassa. Autoria: Marina Torras

Què és el que més t’apassiona del jazz? I del soul?

El que més m’apassiona del jazz és jugar, és un estil molt flexible. El soul és una mica més tancat en aquest sentit, s’apropa més al pop. Pel que fa a l'estructura, el soul en té una de més tancada, s’ha de respectar. En canvi el jazz la té més oberta, pots improvisar, pots afegir-li un ritme funky, o més hip hop. Aquesta flexibilitat és molt creativa, i la creativitat és el que més m’agrada.

Jo canto música negra en general, però des de que estic a Terrassa és com si el jazz hagués vingut a mi. Veig la ciutat plena de músics de jazz, i això ha fet que m’interessi molt pel gènere. A més jo ja venia d’estudiar-lo, per tant ha estat com tancar un cercle. Vaig començar estudiant jazz, he passat pel soul, pel R&B, pel blues...i ara vinc a Terrassa a viure i em trobo amb el jazz de nou.

Què és el que et va motivar a estudiar jazz, a apuntar-te al Taller de Músics?

Primer vaig començar estudiant música clàssica dels 6 als 11 anys, tocant el piano. Als 13 anys vaig descobrir Alicia Keys i vaig veure que tocava el piano però amb música negra, i em vaig quedar fascinada. Vaig començar a tocar les seves cançons i la meva mare va decidir apuntar-me a estudiar jazz al Taller de Músics, a piano i cant. Jo no sabia res del jazz i allà vaig obrir els ulls, va ser com descobrir un nou món. Des de llavors estic dins del jazz totalment, actualment tinc els meus projectes personals.

Vius de la música?

Sí, com puc però sí. (Riu)

Has format part de diferents grups, com va resultar l’experiència?

El que més es va consolidar va ser Another Way, que el formàvem amb un noi guitarrista. Fèiem temes propis i vam estar 8 anys. Vam fer alguns concursos i en un d’ells vaig guanyar el premi a la millor veu. Va ser l’etapa culminant d’Another Way. També vaig tenir un grup de soul que es deia Atenea Carter & The Mighty Mights, amb els que he gravat un disc, “Together and free”. Ells venien d’un grup i jo d’un altre, i ara amb el disc ha finalitzat el projecte perquè em vull centrar en composar.

"La creativitat és el que més m'agrada del Jazz, és un estil que et permet ser molt flexible."

Vas tenir més oportunitats arran d’haver guanyat el premi a la millor veu?

Sí, sobretot a Terrassa. El concurs es deia Big Cast Live i era a Barcelona. Durant aquella edició va donar la casualitat que es presentaven cinc grups de Terrassa, i el fet que jo guanyés va donar molta repercussió a la ciutat. Arran d’això em van sortir molts bolos.

Quines expectatives tens del nou projecte en solitari com a compositora?

Ara m’he comprat un teclat, perquè el necessitava com a eina nova per consolidar-me més com a compositora. Estic molt emocionada, aquest any he actuat per primer cop al Festival de Jazz de Terrassa jo sola, piano i veu. Em fa il·lusió treure els meus temes propis jo sola, ja que mai ho he fet. Sempre que treia un tema era amb Another Way.

Quins diries que són els teus referents en el món del jazz, del soul i de la música que t’inspiri a composar?

N'hi ha molts, però sempre n'hi ha alguns que et marquen. Com a artista eclèctica diria Alicia Keys, fa de tot i ho fa tot bé. M’ha inspirat des del principi fins ara. A nivell escènic la Beyoncé i a nivell de jazz ja tiro cap als clàssics del anys 30 i 40 com Ella Fitzgerald, Sara Vaughan, Dina Washington, Billie Holiday. Ara em trobo més en aquesta etapa, m’inspiro amb el més antic del jazz. També m’agrada el modern, però ja l’he escoltat molt.

Apart de composar i cantar també dones classes de cant, com se’t va acudir la idea?

És bastant difícil dedicar-se a la música només a nivell d’actuacions. Tot i així és el meu objectiu a la vida, viure només d’actuar, dalt de l’escenari. També m’agrada estudiar en general, i sempre he trobat la veu molt misteriosa. És una eina que utilitzes però que està dins del teu cos. Vaig començar a estudiar cursos de cant tant d’aquí com estrangers i va haver-hi un moment a la vida que la meva veu es va lesionar. Aquest va ser un punt d’inflexió a la meva vida, vaig decidir aprofundir en l’aprenentatge de la veu i en saber com funcionava, no només musicalment sinó anatòmicament. Vaig fer un màster a l’Hospital de Sant Pau en entrenaments vocals. Venien professors de tot el món i em van obrir la ment moltíssim, ara tinc molt més control de la meva veu i ja m’he recuperat de la lesió. Però realment la historia de com vaig començar a donar classes de cant és curiosa: jo estava estudiant-lo a l’Aula de Música de Terrassa i el director necessitava una professora de cant nova perquè la que hi havia actualment marxava, la que era la meva professora (jo estava d’alumna). Va ser ella qui em va recomanar al director, i m’ho van proposar però al principi m’hi vaig negar perquè creia que em sobrepassava. En aquell moment jo treballava d’administrativa en un ambulatori, i creia que no podria compaginar-m'ho tot. Finalment vaig començar amb un alumne i mica en mica, com si fos a comptagotes, vaig quedar-me l’escola i vaig estudiar més teoria per poder dedicar-m’hi més. De fet, el pròxim setembre obriré una Escola de Cant al costat del Parc de Sant Jordi.

Atenea Carter en plena actuació a la Nova Jazz Cava de Terrassa. Autoria: Marina Torras

També tens un canal de Youtube, te’l vas crear com a complement de les classes?

Sí, he utilitzat Youtube com una eina per mostrar qui sóc a nivell professional. Volia ensenyar la meva visió sobre la veu com a professora, i afegeixo de tant en tant algun cover meu cantant. També estic molt activa a Instagram, el trobo més ràpid i que té més influència i comunitat amb el tema dels hashtags.

Com aconsegueixes compaginar-t’ho tot? Arriba algun moment que diguis: “No puc més”?

(Riu). Sí, hi ha moments que he petat, sobretot ara que estic en procés d’obrir l’Escola de Cant. Estic fent bolos, abans feia classes a Barcelona, també en faig a Terrassa...al final el que faig és “ometre” coses. Si hi ha coses a les que no arribo dic no, i no les faig. Aprendre a dir que no és la clau. Quan treballes com a freelance et veus temptada a dir que sí a tot, perquè creus que el temps és “il·limitat”. Això no pot ser perquè al final no tens temps de res.

Al principi de la teva trajectòria musical pensaves que podries arribar tant lluny amb 26 anys com tens ara, ja havent tret un disc, guanyat el premi a la millor veu en el concurs “Big Cast Live” i viure de la música?

T’agraeixo aquestes paraules, perquè a vegades quan estàs tant ficada en el ajo no veus les coses d’aquesta manera, sempre vols el que no tens. Jo sempre he somniat gran, ja m’esperava que als 26 anys podria viure només d’actuacions, sense les classes de cant, tot i que estic molt agraïda d’on he arribat. Constantment estic aprenent coses, a mi aprendre m’encanta. Les classes també m’aporten molt, connecto amb els alumnes d’una manera especial. Ara m’adono que realment hauria d’estar molt contenta de poder subsistir gràcies a la música, encara que no sigui només d’actuacions, ja que és un privilegi avui dia. L’únic que diferencia un músic estel·lar d’un de barri són les oportunitats. Si els dos tenen un talent semblant, les oportunitats són el que marquen el seu destí.

Quina és la teva visió sobre el jazz? Creus que està en decadència o que es mantindrà? No només a Terrassa, sinó ja un punt de vista més global.

És una bona pregunta...depèn bastant de la persona, la meva percepció és que no està en decadència sinó el contrari, que va cap amunt. Internet i la globalització fa que coneguem moltes coses de diferents països. A més, el jazz s’està barrejant amb altres estils. La gent agafa un instrument i realment vol aprendre jazz, l’arrel de la música negra. Hi ha 3 estils: el jazz barrejat amb rock, el que va més de la mà amb el pop i després el que ja seria el jazz més clàssic. No sé si és que m’influeix on visc (Terrassa), però crec que cada cop hi ha més músics de jazz o que la gent coneix més el gènere de primera mà. El que sí que és cert és que per dedicar-t’hi és un estil difícil, és considerat underground. Al jazz o ets underground o ets elitista. No hi ha terme mig, al meu parer.

"Quan treballes com a freelance et veus temptada a dir que sí a tot"

Com et veus en un futur en el món de la música?

Aspiro a obrir la meva Escola de Cant i que en uns anys funcioni sola, que jo no hagi de ser-hi, i així poder fer bolos amb les meves cançons pròpies. Això és el somni de la meva vida.

Una cançó que et defineixi

Brand New Me, de l’Alicia Keys. No és una de les meves cançons preferides però sí que em defineix bastant. Parla del punt en la teva vida on acabes cedint sempre, tant en el teu entorn laboral com personal. Com que estàs aprenent no controles encara la teva vida. Precisament per això quan comences a prendre el control la gent no ho entén, et diu “Has canviat”. Per exemple jo ara tinc menys temps perquè estic començant una escola, vull formar el meu entorn personal, i la gent no ho entén. D’això tracta Brand New Me; de “estic canviant però cap a bé, evolucionant. No t’enfadis perquè evoluciono, haig de seguir”.

Quin consell donaries a algú que estigués començant en el món de la música?

Que no es deixin portar pels diners. És molt fàcil vendre’t als que et paguen, acabar fent la música que ells volen que facis, quan realment no és la que voldries fer. Toca en llocs on tu et sentis a gust. Jo per exemple estic més a gust en sales que estan fetes per escoltar al músic, com la Nova Jazz Cava, no tant a casaments o festes. Li diria al músic que estigués començant que posi el focus del que li agrada i on vol tocar, perquè és molt fàcil dispersar-se quan tens tantes eines musicalment parlant. No perquè puguis fer-ho tot, has de fer-ho tot.

Entonant un somriure l’Atenea ens recorda que per a poder fer d'una passió el teu modus vivendi la clau és somniar gran.