Manel Musso: “El Jazz és un llenguatge molt obert a l’eclecticisme”

El músic i professor Manel Musso encomana el seu gust pel jazz

Marc Laurency

Marina Torras

Manel Musso Camps (Badalona, 1966) és músic, docent i concertista de l’Escola Superior de Música de Catalunya. Treballa a Barcelona des de fa 25 anys, i toca des dels 8. El seu instrument és la guitarra. Toca amb diferents tipus de guitarres; la clàssica, l’elèctrica, l’acústica i també l’ukelele.

Manel Musso tocant jazz als Jardins de la Vil·la Florida. Autoria: Marc Laurency

Manel Musso arriba puntualment, amb un somriure satisfet, una bossa negra i la seva guitarra penjada a l’esquena. Ens ha fet un forat en la seva ocupada agenda i ens pot dedicar una mica més de mitja hora del seu temps, ja que té una classe de guitarra jazz després de l’entrevista.

FORMACIÓ I PROFESSIÓ

A quina edat va començar a formar-se?

Als 11 anys.

Per què va decidir escollir la guitarra clàssica?

De fet, vaig escollir la guitarra clàssica però els estudis els vaig escollir fer amb la guitarra elèctrica, dins la branca del jazz. Actualment són uns estudis reglats amb titulació superior que abans no existien. A l’Escola Superior de Catalunya i altres imparteixen una titulació superior del grau de música, que és com una llicenciatura en tots els efectes.

Per algun motiu en especial va decidir cursar la guitarra elèctrica?

Pel gust de la música jazz especialment, i perquè veia que el tipus d’aprenentatge que s’atorgava era molt més complet.

A mesura que passava el temps pensava que es dedicaria a la música com a professor i docent?

Sí, aquesta era la meva intenció.

Ha complert un somni?

Hi ha moments que et sents més satisfet i altres que no tant.

Què és el que més el motiva de la seva professió?

Em motiven molt els alumnes que aprofiten el temps i estudien, i quan hi ha concerts que estan ben sonoritzats i en un espai on la gent que hi ha és una mica entesa i vénen a apreciar la música.

Manel Musso improvitzant al ritme del jazz. Autoria: Marc Laurency

En quin moment va decidir transformar la seva afició/vocació en professió?

Més que una decisió, la cosa va venir una miqueta sola. Jo encara m’estava formant i em van començar a sorgir concerts i vaig començar a donar classes. Més que una decisió va ser una d’aquelles coses que passen i que t’hi poses perquè a un li ve de gust.

En la seva opinió que es necessita per a ser un bon músic?

Molta dedicació sobretot. Són hores ben aprofitades. S’han de compensar els diferents aspectes que són necessaris, és a dir, has de tenir motivació, has de tenir una tècnica i nodrir-te d’altres músics, i música que fan altres persones, tenir projectes, que et resultin interessants i gratificants.

Què és el més gratificant de la seva feina?

El poder compartir i el poder aportar alguna eina pedagògica que et resulta útil, i trobes alguna cosa que musicalment et desperti la curiositat i ho estàs aplicant per a crear la teva pròpia música.

Qui li va encomanar el gust per la música?

Uf, molts músics boníssims. Entre els meus preferits hi ha el Wes Montgomery, Pat Metheny més modern, John Scofield i una llista interminable. Joe Pass, Miles Davis i tots aquests clàssics del jazz i no pararíem de dir noms i trobar música.

Dos-cents o més. Com a guitarristes clàssics trobaríem a Wes Montgomery, Joe Pass, Jim Hall, Kenny Burrell, Howard Roberts, Howard Alden, Edward Hebs, és interminable la llista de clàssics. I com a moderns, Mike Stern, John Scofield. Tots són figures molt interessants.

JAZZ A NIVELL PERSONAL

Què li aporta el jazz a diferència d’altres gèneres?

És un llenguatge molt obert a l’eclecticisme, a fer fusió de diversos gèneres. És un llenguatge que evoluciona i posa al músic en primer pla per davant de les composicions. La interpretació del músic en cada cas és el que més es valora. No només la fidelitat d’una obra sinó la pròpia manera d’entendre l’obra que es tracta, tant a nivell de textura com a nivell tímbric, el tracte que li fas a aquella harmonia, la teva improvització, absolutament tot. És la forma com s’interpreta.

Manel Musso és músic i alhora professor de jazz. Viu de la seva passió. Autoria: Marc Laurency

Què és per a vostè el jazz? Com el definiries en una paraula o frase?

Bé, jo no sóc la persona més adequada per posar-me a definir el jazz perquè això és patrimoni dels afroamericans i també dels primers blancs que van començar a nodrir-se d’aquestes harmonies i en aquell moment quan es va començar a fusionar aquesta música més occidental amb la música de procedència més africana, és quan va nèixer el jazz i jo puc donar testimoni d’això i ja està.

L’època de màxima esplendor del jazz quina seria?

Depèn, potser els anys 30 amb l’aparició del Swing. L'esplendor, però, depèn de quan el situes és d'un tipus o d'un altre. Als anys 40 va aparèixer el Be Bop, un moviment reivindicatiu. Als anys 50 i 60 el Cool Jazz, que va començar a introduir molts més elements d’arrengement dins les composicions.

Els seus grups preferits quins són?

M’agraden els grups petitets a mi, però escoltar una big band també m’agrada. Per exemple, la big band “The Cong Daisy” o “Duke Ellington” tot això és una meravella de com està tocat. Quan escoltes aquesta música, notes que hi ha un contingut emocional molt molt gran. Actualment m’agraden les formacions més petites . En concret hi ha un guitarrista que està funcionant, que és el Jonathan Kreisberg que m’encanta, és molt pulcre tocant i té un llenguatge molt particular. El Peter Bernstein, també.

Prefereix vocalistes o música instrumental? O totes dues?

No tinc preferències. Això és com quan et pregunten quin és el teu color preferit? És que depèn de com el combinis i en quin moment. Tot això, la música pot formar part de tantíssims moments, i cada moment és un tipus d’estètica diferent. La guitarra al ser instrument propi li tinc molta passió però realment m’agraden tots els instruments i és un gust quan escoltes instruments de vent, el piano, la bateria, els contrabaixistes, els vocalistes, els violinistes, tota la música.

Després de la guitarra quin instrument t’agrada més a nivell de jazz?

Jo m’he quedat sempre amb les ganes d’haver tocat la trompeta. Són instruments que et permeten accedir als intervals purs que això amb el piano per exemple no ho tens, però cada instrument aporta lo seu. Amb els instruments de vent i de corda, pots fer aquestes microafinacions que t’apropen a intervals purs que són més “ètnics” perquè tot és ètnic i potser més culturalment arrelat a la tradició.

Tot alumne és capaç de fer música jazz o ‘es necessari tenir una base sòlida consolidada per aprendre’l?

Si vols tocar jazz ho has de fer com sempre s’ha fet i hauries de preparar-te a nivell auditiu sobretot i de coneixement de l’instrument per poder improvitzar dins unes bases establertes. No amb una improvització entesa com a absolutament lliure sinó com a un mitjà sobre el que tu pots incorporar elements. Això és bàsic en termes generals que qualsevol alumne que intenti tocar una mica de jazz hauria de poder fer. Si llegeixes només una partitura el resultat no serà prou satisfactori per transmetre la teva pròpia emoció. Es pot començar a improvitzar des de ben aviat perquè no hem d’oblidar que l’arrel del jazz està al Blues; que pots improvitzar amb altres elements no tan evolucionats com en altres subgèneres del jazz o com actualment s’està arribant a fer. Però si que permet a estudiants que comencen a entrar dins d’aquest llenguatge i fer les primeres passes.

Manel Musso viu de la seva passió: és músic i professor de jazz de l'Escola Superior de Música de Catalunya

La improvització està present al jazz en tot moment?

En tot moment no. Hi ha moments que la música està escrita, que cada músic coneix per on pot anar l'harmonia d'un tema i entre tots estableixen un diàleg que fa que es manifesti una última estètica, la suma de les aportacions de tots.

Composa música jazz? O interpreta a altres autors? O les dues?

Les dues coses en el meu cas.

Toca en algun grup? Alguna cançó composta per vostè que hagi fet?

Tinc uns temes de repertori propi i a nivell concertístic toco on em requereixen bàsicament. Al jazz el que acostuma a passar és que vas tocant amb diferents grups, a no ser que siguis una figura i ja tinguis el teu propi nom establert i facis la teva pròpia música. Però normalment els músics de jazz fan col.laboracions amb altres i tenen el seu propi projecte. És una música que s´hi ha de parar l’orella. I això fa que, tot i que sí que hi ha oferta, els músics hagin d’estar en constant evolució i col.laboració per poder anar tirant la seva música endavant.

On ha tocat? En auditoris o altres sales?

Sí, aquest estiu he estat fent una gira per diferents auditoris de Catalunya i Saragossa, amb un guitarrista, David Fernando Pérez. També vaig estar al Festival Pirineo Sur col.laborant amb un guitarrista. Faig col.laboracions amb altres grups. Sense ser ben bé jazz, amb l’ukelele també faig concerts, jornades pedagògiques, entre alguna d’elles aquest any també estaré a l’auditori de Barcelona fent alguns tallers. Estic molt content amb això, vaig editar un llibre d’aprenentatge de l’ukelele que feia falta les primeres passes, per situar tot el que aporta aquest instrument que és molt. “Ukelele Pas a Pas” Editorial Dinsic. No és ben bé de jazz, però si que és veritat que també l’ukelele està present en el gènere en algunes èpoques.

Així doncs com ha evolucionat l’ukelele?

Ha evolucionat en tots els gèneres, no només del jazz. És un instrument que ha evolucionat des de fa 20 anys i ens n’arriben amb molt bones condicions, ben construïts i que són instruments que es poden tocar de diferents mides que abans no trobaves. Això fa que puguis abordar temes tant de jazz com de música renaixentista com de blue grass, etc.

Amb el jazz amb el que et trobes en quant a obres són els estàndards que serveixen molt per comprendre la música jazz també, i que bàsicament són músiques de pel·lícules que després agafen els músics i els hi donaven la volta una miqueta, interpretaven la melodia però també improvitzaven. Per exemple, “Stella by Starlight” és un clàssic, d’una pel·lícula que anava de fantasmes dels anys 40, “The days of Wine and Roses”, “Have you met miss Jones?” i moltes altres. Hi ha un llibre que es diu “Real Book”, del qual hi ha moltes edicions i allà tens una llista extensíssima de molts temes i cançons. Són temes bonics i harmonies que et vas trobant per fragments en qualsevol composició. Quan tu toques “Autumn Leaves” te n’adones que aquella fórmula harmònica te la vas trobant en diferents composicions i que és important analitzar-les per després poder-ne treure un coneixement. Si saps analitzar aquestes peces i saps una mica d’harmonia i tens una mica de sentit melòdic, pots fer coses dins de cada un d’aquests temes.

Com definiria el jazz en l’actualitat?

Bé, el jazz es defineix per si mateix, no necessita cap definició perquè està en constant evolució, està present. Per tant, és una música que és contemporània en el sentit estricte de la paraula. És un tipus de música que s’està interpretant, que existeix als auditoris, a les programacions, i continua evolucionant.

Està creixent entre els joves?

Sí, hi ha algunes variants del jazz com el “Jazz Manouche” que ha tingut molt bona rebuda dins les escoles i també hi ha intèrprets com els que surten de la Sant Andreu Big Band amb el Joan Chamorro i Andrea Motis, aquesta generació de músics tan joves que han pogut optar a estudis musicals de jazz des de ben petits.

Coneix els festivals de jazz més importants ?

El de Terrassa sempre ha sigut un referent molt important, el de Es Caldes Engordany, a Barcelona també n’hi ha o més d’un. De festivals està servidíssim, hi ha molta oferta.

"El jazz es defineix per si mateix, no necessita cap definició perquè està en constant evolució, està present"

L’estil de música que més ensenya als alumnes?

M’agrada tenir una visió completa de tot el que és necessari anar transmetent. Sí que quan ve un alumne que tira cap a presentar-se a un Grau Superior de música amb guitarra de jazz, per exemple, mirem molt sobretot al “Be Bop”.

Manel Musso, qui ha transformat la seva afició per la música en la seva professió, ens ha delectat amb unes improvitzacions de jazz amb la guitarra al final de l’entrevista. Ha estat un moment molt especial perquè en la seva música s’hi respira el jazz. De mirada clara i serena i amb una aparença de tranquil.litat l’harmonia de la música s’evidencia en el seu parlar pausat.

#jazz #música #ManelMusso #ESMUC

Enlaces de interés:

Blog de Manel Musso: https://manelmusso.webcindario.com/

Manel Musso tocant l'ukelele: https://www.dailymotion.com/video/x44zwb2

Agenda de concerts de Manel Musso: https://sites.google.com/site/agendamanelmusso/